Un estudi lleidatà demostra que els àrbitres de futbol catalans són més madurs que la població de la mateixa edat

Un estudi liderat pel psicòleg i investigador de l'Hospital Universitari de Santa Maria Francesc Abella i pel psicòleg i àrbitre internacional de futbol Xavier Estrada demostra que els àrbitres de futbol catalans, de 14 a 45 anys, són psicològicament més madurs que persones de la mateixa edat; és el que es coneix com a maduresa psicològica. La recerca, finançada per la Diputació de Lleida amb 3.100 euros, mostra que el col·lectiu arbitral està per sobre de la població general en els tres trets que determinen la maduresa psicològica: l'autonomia, la identitat i l'orientació al treball. A més, la recerca proporciona informació sobre els seus trets psicològics: els àrbitres compten amb un millor control dels impulsos, més autonomia o més resistència a la pressió del grup.

"Aquesta informació ens permet tenir uns coneixements clars, objectius i d'interès per crear eines d'assessorament i suport al col·lectiu arbitral i ajudar-los a millorar les seves habilitats i aptituds" ha explicat Abella, que forma part del Grup de Recerca Fonaments Biològics dels Trastorns Mentals de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida). Fins ara un dels criteris per valorar la maduresa psicològica era l'edat biològica, segons la qual s'associa la maduresa a la plenitud física, però segons Abella es tracta d'una definició incompleta "ja que no totes les persones maduren a la mateixa edat psicològica i, per aquest motiu, és necessari abordar aquesta problemàtica des d'una perspectiva més àmplia".

Amb l'objectiu de conèixer el nivell de maduresa psicològica dels àrbitres de futbol, identificar-ne els diferents nivells i entendre la relació entre edat i maduresa, els investigadors van basar-se en el test "Psychological Maturity Assessment Scale" per realitzar un qüestionari a 248 àrbitres de la Federació Catalana d'Àrbitres, de 14 a 45 anys. Del total de la mostra, el 91,53 % són homes i el 8,46 % són dones. Totes les persones van respondre un qüestionari anònim durant la primera quinzena de maig de 2019. El test va incloure preguntes sobre consum de tabac, alcohol, drogues, mitjans audiovisuals, així com de personalitat, de presa de decisions o de salut, entre altres.

"De la mateixa manera que es dedica temps d'entrenament perquè els esportistes perfeccionin i eliminin hàbits físics, tècnics i tàctics, també és important assignar un temps per desenvolupar les habilitats psicològiques que permetin optimitzar les possibilitats de rendiment en l'entrenament i la competició" ha exposat Estrada. L'investigador també apunta la possibilitat d'elaborar plans de preparació concrets per als àrbitres per treballar habilitats psicològiques i, fins i tot, d'aplicar aquests coneixements en un context educatiu.