Un àcid gras omega-3 incrementa la supervivència i endarrereix la disfunció motora en ratolins mascles afectats d’ELA

Un estudi lleidatà ha identificat propietats protectores en el consum d'àcid docosahexaenoic (DHA), un àcid gras que modula funcions clau del sistema nerviós per al tractament de l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA). La recerca s'ha realitzat en ratolins als quals s'ha incrementat la ingesta d'aquest àcid i els resultats han mostrat que aquesta dieta enriquida amb DHA augmenta significativament la supervivència del ratolí mascle en un 7 % (10 dies de mitjana que, extrapolats als humans, podrien significar uns 10 mesos de temps de vida) i retarda la disfunció motora i la pèrdua de pes associada. En canvi, en el cas del ratolí femella no s'ha donat aquest increment de la supervivència. L'estudi s'ha publicat recentment a la revista Neurotherapeutics.

Aquest àcid gras, de la família omega-3, es pot ingerir en alguns aliments com el peix blau i també fabricar-se en el nostre cos a partir dels anomenats àcids grassos essencials. L'estudi ha estat desenvolupat per l'investigador Pascual Torres i liderat pels professors de la Universitat de Lleida (UdL) i membres del Grup de Recerca de Fisiopatologia Metabòlica de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) Victòria Ayala i Manel Portero.

La recerca mostra que aquest àcid gras sembla actuar a través de la modificació de paràmetres relacionats amb la inflamació en el cervell i la medul·la espinal, l'anomenada neuroinflamació. Segons les investigacions, els animals alimentats amb DHA, al marge de tenir un canvi en la quantitat d'aquest àcid gras en el sistema nerviós, també tenen una major protecció enfront de la neuroinflamació present en la malaltia. Addicionalment, també afectaria la modificació oxidativa de l'ADN i la capacitat de reparació de les cèl·lules del sistema nerviós.

Aquests efectes en el model de ratolí s'han comprovat de forma independent in vitro en cèl·lules que reprodueixen part de la malaltia, cosa que demostra que potencialment l'efecte es podria veure en altres espècies, com l'ésser humà. Precisament, els pacients afectats d'ELA pateixen una disminució d'aquest àcid gras. Per això, la investigació s'ha centrat a augmentar-lo en la dieta per veure'n els efectes en la supervivència.

Els resultats suggereixen la necessitat de fer més estudis sobre la interacció d'aquest àcid gras, per veure les diferències entre gèneres i la seva relació amb l'ELA. Segons Victòria Ayala, "aquest treball demostra la importància del metabolisme dels àcids grassos en aquesta malaltia, i descobreix que el gènere també intervé en aquests mecanismes. Ens cal saber per què els pacients de la malaltia perden aquests àcids grassos i com es pot prevenir aquesta pèrdua".

Article de referència:

Torres, P., Cacabelos, D., Pairada, J. et al. Neurotherapeutics (2019). https://link.springer.com/article/10.1007/s13311-019-00808-2