Un estudi liderat per investigadors de Lleida i Reus demostra la necessitat d’informar amb més detall sobre els beneficis i els efectes adversos de la detecció precoç del càncer de mama per poder prendre decisions informades

A l'Estat espanyol, a les dones convidades a participar en els programes poblacionals de detecció precoç o de cribratge del càncer de mama, en general, no se les informa dels possibles efectes adversos que poden patir. L'efecte advers més important del cribratge és el sobrediagnòstic o diagnòstic de lesions que mai posarien en perill la vida de les dones. L'estudi InforMa ―liderat per investigadors de la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida)― ha demostrat que les dones no tenen suficient informació sobre els beneficis i efectes adversos de la detecció precoç del càncer de mama per poder prendre decisions informades. Aquesta recerca s'ha publicat recentment a la revista Plos One.

S'estima que un 19 % dels càncers de mama diagnosticats en dones que es fan mamografies de cribratge estan sobrediagnosticats. Un altre efecte advers del cribratge són els resultats falsos positius que es produeixen quan hi ha una troballa sospitosa en la mamografia de cribratge, que requerirà altres proves diagnòstiques les quals acabaran descartant el càncer de mama. Els estudis mostren que una de cada 5 dones que participen en un programa de cribratge tindran, com a mínim, un resultat fals positiu durant la seva vida.

L'estudi InforMa ha avaluat l'efecte de rebre informació detallada sobre els beneficis i els efectes adversos del cribratge en dones de 50 anys, abans de ser convidades a participar en el cribratge per primera vegada. L'estudi es va dissenyar com un assaig aleatoritzat i controlat que va incloure 400 dones de 40 àrees bàsiques de salut. Les dones del grup d'intervenció van rebre un fullet amb informació detallada sobre els beneficis i efectes adversos del cribratge. Les dones del grup de control (comparades amb les del grup d'intervenció) van rebre un fullet estàndard que no esmentava els efectes adversos i recomanava acceptar la invitació a participar en el programa de cribratge.

En el grup que va rebre el fullet amb informació detallada, el 23 % de les dones van fer una elecció informada en comparació amb el 0,5 % de les dones del grup de control. Les actituds i les intencions vers el cribratge van ser similars en els dos grups d'estudi amb un 82 % de dones que tenien intenció de fer-se mamografies de detecció precoç en els dos grups. El conflicte decisional va ser significativament menor en el grup que va rebre el fullet informatiu i no es van observar diferències entre els dos grups d'estudi pel que fa a la confiança en la decisió presa, l'ansietat o la participació en el programa de cribratge.

L'equip investigador, liderat pel Grup de Recerca en Anàlisi Estadística i Econòmica en Salut (GRAEES), ha conclòs que a l'Estat espanyol les dones no tenen coneixements sobre els beneficis i els efectes adversos del cribratge del càncer de mama. "El fet de proporcionar informació detallada sobre els beneficis i els efectes adversos ha produït un augment considerable del coneixement i de l'elecció informada, amb una alta acceptació dels materials informatius" ha explicat una de les investigadores, Montserrat Rué.

Actualment, aquest grup de recerca està duent a terme un estudi d'acceptabilitat i viabilitat de la detecció precoç personalitzada del càncer de mama dins el Sistema Nacional de Salut. En aquest estudi hi col·laboren investigadors de l'IRBLleida, la UdL, la URV, l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, el Programa de detecció precoç de la Regió Sanitària Lleida i l'Institut Català de la Salut.

Article de referència: Pérez-Lacasta MJ, Martínez-Alonso M, Garcia M, Sala M, Perestelo-Pérez L, Vidal C, Codern-Bové N, Feijoo-Cid M, Toledo-Chávarri A, Cardona A, Pons A, Carles-Lavila M, Rué M, with the InforMa Group. Effect of information about the benefits and harms of mammography on women's decision making: The InforMa randomised controlled trial. Plos One 2019.