Investigadors lleidatans estudien la influència de factors com la memòria i la planificació en la qualitat de vida dels pacients amb trastorn bipolar

Investigadors del Grup de Recerca de Fonaments Biològics dels Trastorns Mentals de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) estudien com determinats factors neurobiològics influeixen en la qualitat de vida dels pacients amb trastorn bipolar. En concret, els investigadors analitzen factors cognitius ―com l'atenció, la memòria i la planificació― i també factors inflamatoris ―com el factor neurotròfic derivat del cervell, que és una proteïna que té un paper important en el desenvolupament del sistema nerviós. La disfunció cognitiva és una variable que interfereix en el funcionament de les persones afectades, en els àmbits personal, ocupacional i/o d'oci i, per tant, en la seva qualitat de vida.

"L'objectiu de la nostra línia de recerca és examinar com determinats factors neurobiològics influeixen en la disfunció cognitiva dels pacients amb trastorn bipolar en fase de remissió; és a dir, en períodes d'absència de símptomes de la malaltia", explica una de les investigadores del Grup, Maria Mur.

Per aquest motiu, aquest Grup de Recerca estudia diverses línies de recerca en l'àmbit de la cognició. La disfunció cognitiva és un constructe complex que sobresurt dels límits tradicionals dels diagnòstics psiquiàtrics. Diversos factors afecten la disfunció cognitiva, com ara l'educació, l'edat, la progressió de la malaltia o la presència simultània de dos trastorns, siguin o no psiquiàtrics.

Una d'aquestes línies de recerca està centrada en l'evolució de la cognició en el temps, en una mostra de pacients comparats amb casos control sans. Aquests estudis longitudinals evidencien que la disfunció cognitiva persisteix fins i tot en els períodes lliures de símptomes i com aquesta disfunció s'associa a una pitjor funcionalitat psicosocial.

El Grup de Recerca també està estudiant la influència de la reserva cognitiva en els pacients amb trastorn bipolar. S'entén per "reserva cognitiva" la capacitat del cervell adult per tolerar millor els efectes d'una determinada patologia amb l'objectiu de minimitzar-ne els símptomes. Per tant, una major reserva cognitiva actuaria com a factor protector del desenvolupament i l'expressió clínica de determinades condicions neurològiques. "En el nostre treball es demostra que la reserva cognitiva actua com a factor protector respecte a l'expressió de la malaltia del trastorn bipolar", afirma Mur.

Un altre dels àmbits de recerca és el rol de l'obesitat en l'evolució de la cognició. "S'ha detectat que la interacció de presentar trastorn bipolar i obesitat o sobrepès prediu un pitjor funcionament cognitiu a curt i a llarg termini" explica la investigadora, que afegeix que "els programes de prevenció i tractament haurien d'intervenir de forma específica sobre estils d'alimentació i hàbits de vida saludables, des de les fases inicials del trastorn, com una manera de prevenir la disfunció cognitiva i també la funcional en el trastorn bipolar".

En quart lloc, s'està estudiant el paper de les neurotrofines, principalment del factor neurotròfic derivat del cervell, brain-derived neurotrophic factor (BDNF), i dels marcadors inflamatoris i d'estrès oxidatiu en les variables clíniques i en la disfunció cognitiva. Les neurotrofines tenen relació amb la fase de la malaltia i també amb la disfunció cognitiva. Es confirma que el BDNF explica part de la disfunció cognitiva dels pacients amb trastorn bipolar.

Els treballs d'aquest Grup de Recerca s'han dut a terme gràcies a la col·laboració i participació desinteressada de pacients i de voluntaris sans. Ha comptat amb diverses fonts de finançament per a recerca, com ara els ajuts per a projectes de recerca de La Fundació de la Marató de TV3, de l'Institut de Salut Carlos III (Ministeri de Sanitat), i d'una beca del Pla estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS) 2016-2020, eina de planificació i coordinació que defineix les línies generals de la recerca i innovació en salut del Departament de Salut. En concret el subgrup que estudia el trastorn bipolar està format per les doctores Maria Mur, Ester Mora i Irene Forcada.

Una malaltia mental crònica

El trastorn bipolar és una malaltia mental crònica i recurrent que consisteix en un trastorn episòdic de l'estat d'ànim, caracteritzat típicament per l'oscil·lació i la recurrència de fases (hipo)maníaques i depressives, que alteren la capacitat per mantenir el funcionament habitual diari. Aquestes fases s'alternen amb períodes d'absència de signes i símptomes que es consideren de remissió, anomenats eutímia.

Tot i que la seva prevalença és d'un 2,4 % i, per tant, menor que la dels trastorns depressius o d'ansietat, el trastorn bipolar provoca un major i més marcat deteriorament funcional en els pacients i una major reducció de la seva qualitat de vida. De fet, el trastorn bipolar constitueix la dotzena causa de discapacitat mundial en tots els grups d'edat, cosa que provoca que es vegi afectada la funcionalitat psicosocial dels pacients, el seu rendiment laboral i ocupacional, i que dificulta la seva integració social.

"Durant les últimes dècades hi ha hagut un interès creixent a determinar com es pot millorar el pronòstic funcional dels pacients amb trastorn bipolar fent recerca en avenços en els tractaments psicofarmacològics, així com en les estratègies rehabilitadores ―des del punt de vista cognitiu i funcional― que millorin la qualitat de vida dels pacients", explica Mur.