La millora del pronòstic i el seguiment de la malaltia d’Alzheimer centren diverses investigacions de l’IRBLleida

Lleida, 20 de setembre 2016 La recerca sobre la malaltia d’Alzheimer és una de les claus de futur per millorar el pronòstic i el seguiment de la malaltia. La manera com l’apnea del son afecta l’evolució de la malaltia, els mecanismes implicats en la degeneració i la creació de noves neurones cognitives, i l’oxidació del sistema nerviós en el desencadenament de l’Alzheimer són alguns dels projectes que actualment estan portant a terme investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida). Demà, 21 de setembre, es commemora el Dia Mundial de l’Alzheimer, declarat per l’Organització Mundial de la Salut. La Unitat de Trastorns Cognitius de la Regió de Lleida, ubicada a l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida (HUSM), i el Grup de Neurociències Clíniques de l’IRBLleida van iniciar el 2015 un estudi sobre la relació entre l’apnea del son i la malaltia d’Alzheimer, amb el títol “Impact of obstructive sleep apnea in the evolution of Alzheimer disease. Role of hypoxia and sleep fragmentation”. S’ha començat el reclutament de pacients, que durarà fins al setembre de 2017, i, posteriorment, se’n farà el seguiment. “Pensem que la fragmentació del son –dormir de manera discontínua- i les hipòxies o falta d’oxigen durant el son són claus per entendre el deteriorament cognitiu dels malalts d’Alzheimer”, ha assenyalat l’investigador principal, Gerard Piñol, coordinador de la Unitat de Trastorns Cognitius de Lleida. Es tracta d’un projecte finançat per la Fundació La Marató de TV3 amb 174.862,50 €. Carme Espinet, professora de la Universitat de Lleida i investigadora de l’IRBLleida al Grup de Neurobiologia Molecular i del Desenvolupament, investiga quin paper juguen certes molècules (proNGF i el seu receptor p75NTR) que es troben augmentades en la malaltia d’Alzheimer. Aquestes molècules provoquen la degeneració de les neurones existents en una zona de l’hipocamp –la regió encarregada de l’aprenentatge i la memòria. “El nostre projecte es focalitza a entendre alguns dels mecanismes neurobiològics subjacents en la pèrdua de la memòria i la cognició que s’associen a la malaltia d’Alzheimer, des de la perspectiva de la neurogènesi adulta”, ha explicat Espinet. “Resultats recents del nostre grup indiquen que l'acumulació de proNGF a l'hipocamp pot posar en perill la neurogènesi adulta, contribuint a les deficiències cognitives típiques de l’Alzheimer”, ha confirmat la investigadora principal del projecte “ProNGF/p75NTR signaling in hippocampal adult neurogenesis”, que va ser guardonat per la Fundació la Marató de TV3 i que té un finançament de 200.000 €. També, el Grup de Fisiopatologia Metabòlica està desenvolupant dos projectes relacionats amb l’Alzheimer. Alba Naudí dirigeix el projecte “Identificació de biomarcadors lipídics en líquid cefaloraquidi com a predictors del desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer en pacients amb deteriorament cognitiu lleu”, que té com a objectiu avançar en la recerca de biomarcadors per ajudar a millorar el pronòstic i el seguiment de la malaltia. Un projecte que porta a terme, amb la col·laboració de la Unitat de Trastorns Cognitius de l’HUSM, i del qual s’ha previst presentar resultats de seguiment dels pacients el primer trimestre de 2017. Així mateix, Naudí és codirectora, juntament amb Reinald Pamplona, del projecte “Interactomas y marcadores para discriminar factores de vulnerabilidad neuronal regional en la neurodegeneración asociada al envejecimiento normal y patológico en el SNC”, finançat per l’Instituto de Salud Carlos III (PI14-00328) amb 99.220,00 €. En aquest projecte es volen establir les trajectòries temporals de biomarcadors específics durant l’envelliment en diferents regions del sistema nerviós central i com aquests es diferencien en condicions patològiques, cosa que ajuda a conèixer i discriminar el desencadenament de la malaltia d’Alzheimer a nivell fisiopatològic. L’Alzheimer és un desordre neurodegeneratiu progressiu que pren capacitats als éssers humans. Segons dades de la Confederación Española de Asociaciones de Familiares de Personas con Alzheimer y otras Demencias (CEAFA), aquesta malaltia repercuteix en la vida diària de 4,5 milions de persones a l’Estat (cuidadors i familiars). L’envelliment n’és un dels principals factors de risc; per això, amb l’augment de l’esperança de vida el nombre de persones afectades s’espera que creixi dramàticament i de manera progressiva en les properes dècades.