Desxifrar les vies de la mort cel·lular per l’acumulació de ferro, clau per avançar en la recerca sobre l’atàxia de Friedreich
El grup de recerca lleidatà Bioquímica de l’Estrès Oxidatiu lidera una investigació per conèixer l’inici de l’afectació en les cèl·lules de les persones que pateixen aquesta malaltia
L'atàxia de Friedreich (AF) és una malaltia minoritària neuro-cardiodegenerativacausada per la deficiència d'una proteïna anomenada frataxina i que afecta unes 15.000 persones al món. Des de fa anys el grup de Bioquímica de l'Estrès Oxidatiu de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida)/Universitat de Lleida (UdL)ha desenvolupat una línia de recerca sobre aquesta malaltia de la qual encara existeixen molts dubtes sobre la funció de frataxina i, per tant, sobre la progressió de la malaltia.Recentment, gràcies a un estudi realitzat a Lleida amb model animal (ratolins) que recapitula els símptomes observats en humans, s'ha determinat un nou avenç sobre com la deficiència defrataxina indueix la mort cel·lular de les neurones sensorials per un procés anomenat ferroptosi. La ferroptosi és una forma de mort cel·lular que es caracteritza per la peroxidació de lípids de membrana i augment d'espècies reactives de l'oxigen degudes a l'acumulació de ferro.
"Recentment, s'ha demostrat que la ferroptosi està implicada en la degeneració cel·lular de l'atàxia de Friedreich; no obstant això, es desconeixia en gran manera el seu paper en les neurones sensorials dels ganglis de l'arrel dorsal (DRG), que inicialment són les cèl·lules més afectades" ha explicat el responsable del grup de Bioquímica de l'Estrès Oxidatiu i catedràtic de la UdL, Joaquim Ros. La investigació s'ha publicat a la revista Redox Biology.
Aquesta recerca permet avançar en el coneixement de la malaltia, que causa degeneració i mort de cèl·lules del sistema nerviós, el que ocasiona descoordinació i problemes de mobilitat. Normalment apareix entre els cinc i els quinze anys, i sovint va acompanyada d'afectacions cardíaques i diabetis."En primer lloc, cal conèixer bé la malaltia per a poder provar possibles fàrmacs en un bon model animal" han especificat els membres del grup.
El grup de Bioquímica de l'Estrès Oxidatiu, va desenvolupar fa pocs anys un model de ratolí que mimetitza l'Atàxia de Friedreich. El ratolí desenvolupat està basat en la mutació humana I154F, que és una mutació present en alguns pacients d'Atàxia de Friedreich. "Conèixer més sobre aquest procés permetel disseny d'estratègies terapèutiques racionals com per exemple, activadors de sirtuïnes com l'honokiol o activadors de la proteïna Nrf2 com el calcitriol" ha explicat Ros.
La recerca ha estat possible gràcies al finançament del Ministerio de Ciencia e Innovación.
Article de referència: Sanz-Alcázar A, Portillo-Carrasquer M, Delaspre F, Pazos-Gil M, Tamarit J, Ros J, Cabiscol E. Decipheringtheferroptosispathways in dorsal rootganglia of Friedreichataxia models. Therole of LKB1/AMPK, KEAP1, and GSK3β in theimpairment of the NRF2 response. Redox Biol. 2024 Oct;76:103339. doi: 10.1016/j.redox.2024.103339. Epub 2024 Sep 4. PMID: 39243573; PMCID: PMC11408871.
El grup de Bioquímica de l'Estrès Oxidatiu de l'IRBLleida i la UdL
