Una revisió lleidatana d’una recerca obre la porta a mecanismes alternatius en el desenvolupament del fetge gras

Una revisió d'una investigació, realitzada pel grup de recerca Senyalització cel·lular i apoptosi de la Universitat de Lleida i l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), ha obert la porta a mecanismes alternatius sobre la influència del gen EndoG en el desenvolupament del fetge gras. Una troballa rellevant perquè el fetge gras no associat a l'alcoholisme és una patologia prevalent, que pot dur a una fallada hepàtica per la qual no estan clars actualment els mecanismes i, per tant, els tractaments.

"Aquesta anàlisi obre un debat important sobre el paper d'EndoG i la seva implicació en el metabolisme lipídic, subratllant la necessitat de més investigacions per entendre els seus mecanismes específics" ha explicat el responsable del grup de recerca i professor de la UdL, Daniel Sanchis. Un estudi que s'ha publicat a Nature Communications.

Aquesta recerca liderada des de Lleida, amb la col·laboració de l'Institut d'Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras i l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona / Universitat de Barcelona, va sorgir a partir de la publicació de l'article Cytoplasmic Endonuclease G promotes nonalcoholic fatty liver disease via mTORC2-AKT-ACLY and endoplasmic reticulum stress de Wenjun Wang i altres investigadors. El grup de recerca Senyalització cel·lular i apoptosi ha argumentat que diverses conclusions clau de l'estudi de Wang no estan completament recolzades per les dades presentades.

L'article original proposa que la sortida al citoplasma de la proteïna mitocondrial EndoG és essencial per al metabolisme lipídic, mentre els revisors argumenten que diversos dels descobriments clau no s'han demostrat de forma concloent. El personal investigador lleidatà va analitzar l'acumulació de lípids (greixos) en mostres de fetge i cor de murins, amb un meticulós protocol de preparació i anàlisi d'imatges mitjançant microscòpia confocal.

"La conclusió més plausible és que EndoG té un paper important en la degradació i no en la producció de greixos com suggereixen Wang i col·laboradors. A més, la seva influència sembla dependre de la seva funció a les mitocòndries i no de la seva sortida, i aquest efecte varia segons el tipus de teixit en què actua. Això vol dir que EndoG no treballa de la mateixa manera en tots els teixits; la seva influència dessobre els greixos pot ser diferent del fetge, al teixit adipós i en altres llocs" ha exposat Sanchis. A més, els investigadors han assenyalat que els mecanismes exactes a través dels quals EndoG exerceix la seva influència encara no s'han descobert.

Aquesta recerca ha sigut possible gràcies al finançament del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (PID2019-104509RB-I00, PID2022-139965OB-100 i PID2022-137576OB-I00) i l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya (2021_SGR_00758).

Article de referència: Llovera M, Gouveia L, Zorzano A, Sanchis D. The effects of ENDOG on lipid metabolism may be tissue-dependent and may not require its translocation from mitochondria. Nat Commun. 2024 Aug 21;15(1):7121. doi: 10.1038/s41467-024-51447-x. PMID: 39169002; PMCID: PMC11339265.