Tres investigadors de l'IRBLleida participen al programa educatiu ‘Amgen TransferCiència’ pel foment de les vocacions científiques

El programa educatiu de foment de l'aprenentatge i les vocacions científiques en biotecnologia i genètica Amgen TransferCiència comença aquest mes la seva cinquena edició a Catalunya (curs 2023-2024). Un total de 15 joves investigadors, dels qual tres de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i la Universitat de Lleida, duran a terme classes magistrals i tallers pràctics per 364 alumnes de 4t d'ESO i 1r i 2n de batxillerat de 15 centres educatius d'arreu el territori. El programa, organitzat per la biotecnològica Amgen i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), vol millorar l'aprenentatge de les ciències, amb especial atenció en la biotecnologia i la genètica.

En aquest curs, la iniciativa ha ampliat la cobertura a nivell estatal, arribant a un total de 31 localitats, de Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Illes Balears i Galícia. L'equip científic d'Amgen TransferCiència està integrat per 34 investigadors (32% d'investigadors postdoctorals, un 65% predoctorals i un 3% d'investigadors sènior), el 76% dels quals són dones, que col·laboraran amb 35 centres escolars.

En aquesta edició, s'arriba a 18 localitats noves. A Catalunya, es tracta de Tàrrega i Balaguer (Lleida); Sant Feliu de Guíxols, Olot i Ripoll (Girona); Igualada, Vallbona d'Anoia i Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona); així com El Vendrell i l'Ametlla de Mar (Tarragona). Aquests se sumen als centres ja participants en anteriors edicions, situats a Lleida, Barcelona, Vic (Barcelona), Sant Gregori (Girona) i Tarragona.

El programa forma a investigadors i investigadores perquè plantegin a l'alumnat situacions d'aprenentatge que connectin amb contextos de la vida real, tal com contempla el currículum actual (Decret 175/2022), amb l'objecte de fomentar vocacions en biotecnologia i genètica. Els i les joves científiques proposen escenaris que connecten diferents blocs del currículum, com ara la cèl·lula, salut i malaltia, immunologia i genètica i evolució a ESO; i sabers de genètica, immunologia, biotecnologia i evolució a batxillerat, amb els seus camps de recerca. Així, l'alumnat no només amplia i consolida els seus coneixements en els àmbits de genètica i biotecnologia, sinó que el programa també els permet tenir una visió real de la ciència i la figura de l'investigador o investigadora.

Veure i experimentar la recerca a classe

Les activitats inclouen sessions experimentals a les aules recolzades amb l'ús de kits d'experimentació, de diferents temàtiques de l'àmbit biotecnològic, que els investigadors i investigadores empraran per mostrar com és la recerca en la teràpia gènica contra el càncer, la utilització ARN com a eina terapèutica, l'ús de tècniques CRISPR per a la detecció del Parkinson, o de les tècniques de PCR per estudiar les mutacions de l'ADN, entre d'altres àmbits. A més, algunes activitats també contemplen l'ús de la bioinformàtica per donar resposta a una problemàtica contreta.

"Participar en tallers científics permet que l'alumnat vegi com els investigadors apliquem els conceptes bàsics de la recerca biomèdica, apropant-los i demostrant la incidència real de la recerca en la nostra vida i la rellevància real del desenvolupament de noves teràpies contra les malalties", explica Ariadna Boloix, investigadora del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), que impartirà una sessió i un taller d'Amgen TransferCiència sobre nanociència i biomedicina a l'IE Greda d'Olot (Girona). En la seva opinió, "el programa difon la ciència de forma propera, relacionant-la amb contextos reals".