Recerca > Malalties cròniques, Cirurgia i Cures en Salut

Grup de Recerca en Immunologia i Metabolisme (GRIM)

Node bàsic: Grup d'Immunologia i Immunopatologia (GRIIP)

  1. Estudis dels mecanismes immunopatogènics implicats en el desenvolupament de la Diabetes Autoimmune: la majoria d'estudis es realitzen en models murins de la Diabetis Tipus 1 humana (DT1). Implica l'estudi també dels mecanismes mediambientals (per ex: constituent de la microbiota intestinal) que poden desencadenar, o pel contrari frenar, el desenvolupament d'aquesta malaltia. També puntualment estudiem mostres procedents de pacients o relatius amb DT1. Els estudis també tenen com a objectiu identificar els elements interns o externs que permetin aplicar una teràpia (ex: microbioteràpia) per tractar aquesta malaltia.

  2. Estudis sobre els mecanismes immunològics implicats en la resposta contra el càncer: analitzem, en diferents models animals i en humans, la resposta immunitària que es desenvolupa davant la presència del càncer. Actualment, fem estudis sobre una immunoteràpia que hem constatat que és capaç de potenciar aquesta resposta immune natural en aquesta malaltia. Ens hem focalitzat principalment en melanoma, però el nostre objectiu és fer extensiva aquesta immunoteràpia a altres tipus de càncer.

  3. Identificació de noves vies de senyalització iniciades per la Ciclina D3 que siguin responsables de la viabilitat i bon funcionament de les cèl·lules beta-pancreàtiques: el nostre grup ha descrit que la inflamació dels illots pancreàtics que es produeix a la diabetis autoimmune provoca una davallada en l'expressió de la ciclina D3 i, que la ciclina D3 promou la supervivència i benestar de la cèl·lula beta d’una forma independent de cicle cel·lular. Al nostre grup investiguem noves vies de senyalització de la ciclina D3 relacionades causalment amb la viabilitat i fisiologia de la cèl·lula beta, com a potencial font d'aproximacions terapèutiques de la diabetis autoimmune.

  4. Immunoteràpia antigen-específica a la T1DM mitjançant l'ús de cèl·lules dendrítiques (DCs) tolerogèniques carregades amb pèptids autoantigènics (tiDCs): el transplantament d'illots pancreàtics al·logènics com a teràpia de restitució de la massa beta-pancreàtica eliminada durant el procés autoimmune, requereix l'ús d'immunosupressors per tal d'evitar tant el rebuig de l'empelt, com la recidiva autoimmune vers l'empelt. Actualment, la immunosupressió és inespecífica i generalitzada, incrementant el risc del receptor de l'empelt de patir infeccions i processos tumorals. Al nostre grup hem desenvolupat un protocol de diferenciació per obtenir tiDCs que promouen l'expansió de limfòcits T reguladors/immunosupressors específics d'autoantígens pancreàtics. D'aquest forma l'acció immunosupressora roman restringida als illots pancreàtics i no a l'organisme sencer. Actualment, volem identificar biomarcadors de les tiDCs responsables del seu fenotip tolerogènic, per poder intervenir farmacològicament.

Node clínic: Grup de Recerca en Obesitat, Diabetis i Metabolisme (ODIM)

  1. Predicció de resposta ponderal després de CB: aquesta línia està activa des de l'any 2016, i ha obtingut finançament en 3 projectes competitius a nivell estatal [PI18/00964, PI21/00462] i regional [PERIS 2016-2020, SLT002/16/00497].
  2. Predicció dels canvis metabòlics ocasionats per la CB: les dades sobre susceptibilitat genètica i resolució de comorbilitats després de CB són encara escasses. No obstant això, en l'última dècada assistim a l'augment de la "cirurgia metabòlica" davant la possibilitat d'aconseguir la remissió de la diabetis tipus 2. A més, aproximadament la meitat de la variació genètica associada a la síndrome d'apnea-hipopnea del son està associada a l'obesitat, i alguns SNPs s'han associat també amb el fetge gras associat a disfunció metabòlica.
  3. Diabetis i funció pulmonar: el pulmó no sol considerar-se un òrgan diana en les complicacions de la diabetis. El nostre Grup, basant-se principalment en l'estudi de la població en llista d'espera de CB, ha aportat suficient evidència per a contradir aquest concepte.
  4. Diabetis i respiració durant el son: l'evidència que sustenta que la DM tipus 2 exerceix un efecte negatiu sobre la respiració durant el son ha estat proporcionada pel nostre Grup en els últims anys. La millora del control glucèmic, independentment de la pèrdua de pes, exerceix efectes beneficiosos sobre els paràmetres respiratoris del somni.
  5. Cronobiologia, respiració durant el son i hipòxia nocturna: tant les alteracions en la respiració nocturna com dels ritmes circadiaris influeixen en el metabolisme humà. El nostre grup ha iniciat l'estudi dels gens en pacients amb obesitat i DM tipus 2.
  6. Les enquestes telefòniques assistides per ordinador i l'ús de dades antropomètriques autoinformades: en 2 ocasions hem utilitzat mostres representatives de la població adulta espanyola, composta per 1.000 subjectes als quals se'ls va realitzar una entrevista telefònica assistida per ordinador.
  7. Utilitat de l'estudi dels productes finals de la glicació avançada (AGEs) mitjançant autofluorescència de la pell (SAF): aprofundim en el paper de la determinació dels AGEs en l'obesitat, les malalties metabòliques i la malaltia cardiovascular.
  8. Estudi de la composició corporal mitjançant fórmules matemàtiques: les tècniques de referència per a mesurar directament el teixit adipós total i abdominal són complexes, costoses i requereixen temps. Per això, el seu ús generalitzat en la pràctica clínica és limitat i s'han proposat diversos índexs matemàtics que combinen dades antropomètriques per a avaluar massa grassa total i abdominal.