Grup de Recerca en Immunologia i Metabolisme (GRIM)

Estudis dels mecanismes immunopatogènics implicats en el desenvolupament de la Diabetes Autoimmune: la majoria d'estudis es realitzen en models murins de la Diabetis Tipus 1 humana (DT1). Implica l'estudi també dels mecanismes mediambientals (per ex: constituent de la microbiota intestinal) que poden desencadenar, o pel contrari frenar, el desenvolupament d'aquesta malaltia. També puntualment estudiem mostres procedents de pacients o relatius amb DT1. Els estudis també tenen com a objectiu identificar els elements interns o externs que permetin aplicar una teràpia (ex: microbioteràpia) per tractar aquesta malaltia.
Estudis sobre els mecanismes immunològics implicats en la resposta contra el càncer: analitzem, en diferents models animals i en humans, la resposta immunitària que es desenvolupa davant la presència del càncer. Actualment, fem estudis sobre una immunoteràpia que hem constatat que és capaç de potenciar aquesta resposta immune natural en aquesta malaltia. Ens hem focalitzat principalment en melanoma, però el nostre objectiu és fer extensiva aquesta immunoteràpia a altres tipus de càncer.
Identificació de noves vies de senyalització iniciades per la Ciclina D3 que siguin responsables de la viabilitat i bon funcionament de les cèl·lules beta-pancreàtiques: el nostre grup ha descrit que la inflamació dels illots pancreàtics que es produeix a la diabetis autoimmune provoca una davallada en l'expressió de la ciclina D3 i, que la ciclina D3 promou la supervivència i benestar de la cèl·lula beta d’una forma independent de cicle cel·lular. Al nostre grup investiguem noves vies de senyalització de la ciclina D3 relacionades causalment amb la viabilitat i fisiologia de la cèl·lula beta, com a potencial font d'aproximacions terapèutiques de la diabetis autoimmune.
Immunoteràpia antigen-específica a la T1DM mitjançant l'ús de cèl·lules dendrítiques (DCs) tolerogèniques carregades amb pèptids autoantigènics (tiDCs): el transplantament d'illots pancreàtics al·logènics com a teràpia de restitució de la massa beta-pancreàtica eliminada durant el procés autoimmune, requereix l'ús d'immunosupressors per tal d'evitar tant el rebuig de l'empelt, com la recidiva autoimmune vers l'empelt. Actualment, la immunosupressió és inespecífica i generalitzada, incrementant el risc del receptor de l'empelt de patir infeccions i processos tumorals. Al nostre grup hem desenvolupat un protocol de diferenciació per obtenir tiDCs que promouen l'expansió de limfòcits T reguladors/immunosupressors específics d'autoantígens pancreàtics. D'aquest forma l'acció immunosupressora roman restringida als illots pancreàtics i no a l'organisme sencer. Actualment, volem identificar biomarcadors de les tiDCs responsables del seu fenotip tolerogènic, per poder intervenir farmacològicament.