Descobreixen una relació genètica entre la funció cardiovascular i la malaltia d'Alzheimer

L'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), la Universitat de Lleida (UdL), el Centro Andaluz de Estudios Bioinformáticos de Sevilla (CAEBI) i la Fundació ACE-Barcelona Alzheimer Treatment & Research Center han descobert l'existència d'una relació genètica entre els canvis en el funcionament del sistema cardiovascular i el desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer. L'estudi, que acaba de publicar la prestigiosa revista científica Scientific Reports del Grup Nature, s'ha portat a terme a partir de les mostres genètiques de més d'11.500 persones de les quals també es disposa de dades relatives a la funció del cor i 12.700 pacients d'Alzheimer i individus control.

L'article forma part d'una recerca liderada per l'investigador de l'IRBLleida i professor de la UdL Daniel Sanchis que va rebre finançament de La Marató de TV3 l'any 2014, en una edició dedicada íntegrament a la recerca sobre les malalties del cor. En concret, 191.626,25 euros. Als coneixements biològics del sistema cardiovascular de l'IRBLleida s'ha afegit l'experiència en l'anàlisi genètica i la malaltia d'Alzheimer del CAEBI i la Fundació ACE.

L'estudi ha permès identificar una sèrie de gens, entre els quals es troben alguns apoptòtics (relacionats amb la mort cel·lular programada), que presenten canvis a les seves seqüències associats tant al desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer com a alteracions en paràmetres cardíacs: grandària de l'aurícula esquerra, diàmetre de l'arrel de l'artèria aorta, massa del ventricle esquerre, gruix de la paret del ventricle esquerre i el diàmetre del ventricle esquerre en diàstole.

Nova passa cap a la cura de les malalties neurodegeneratives

El Dr. Agustín Ruiz, cap de recerca de Fundació ACE, ha destacat que "els resultats d'aquest estudi ens obren una nova porta per avançar en la lluita contra l'Alzheimer i ens permeten desenvolupar noves estratègies terapèutiques que poden ser clau per trobar la cura de la malaltia".

Ara com ara, no existeix un tractament eficaç per combatre les malalties neurodegeneratives, per la qual cosa, entitats com Fundació ACE, dedicades a la recerca d'aquestes patologies, defensen la importància de seguir fent investigació com a única via per acabar amb la demència.

En aquest sentit, la recerca genètica es considera un dels mètodes decisius en el camí cap a la cura. Perquè aquest tipus de recerca sigui possible resulta imprescindible la col·laboració de la ciutadania: "És gràcies a la generositat de totes les persones que de manera desinteressada i altruista ens aporten les seves mostres que podem seguir progressant en aquesta lluita per fer que l'Alzheimer sigui història", afirma el Dr. Ruiz.

Per la seva part, el Dr. Daniel Sanchis, responsable del grup de recerca Senyalització Cel·lular i Apotosi, ha destacat que "la recerca, que ha contribuït a comprendre millor la biologia del cor, dona suport a una nova visió sobre l'origen i/o el desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer, implicant el sistema cardiovascular". Una nova perspectiva que ha permès descobrir un possible vincle genètic i, per tant, hereditari, que relaciona la manera en què la sang circula en una persona amb la tendència a desenvolupar la malaltia d'Alzheimer, ha matisat Sanchis.

Com indiquen els investigadors, aquests resultats s'han de replicar en conjunts de dades més grans per tal de confirmar els efectes observats en els gens associats.

Article de referència:

Genome Wide Meta-Analysis identifies common genetic signatures shared by heart function and Alzheimer's disease. M. E . Sáez, A. González-Pérez, B. Hernández-Olasagarre, A. Beà, S. Moreno-Grau, I. de Rojas, G. Monté-Rubio, A. Orellana, S. Valero, J. X. Comella, D. Sanchís, A. Ruiz & For the Alzheimer's Disease Neuroimaging Initiative. Scientific Reports.