Les decisions sobre l’objecció de consciència en l’eutanàsia responen a factors ètics, emocionals i contextuals

L'objecció de consciència davant l'eutanàsia i el suïcidi assistit per morir és un fenomen complex en què conflueixen factors ètics, emocionals, professionals i organitzatius. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi Conscientious Objection in Euthanasia and Voluntary Assisted Dying From the Perspective of Stakeholders: A Meta-Synthesis, publicat recentment al Journal of Clinical Nursing.

La investigació, liderada per la coordinadora de Qualitat i Seguretat del Pacient de l'Hospital Comarcal del Pallars, Rosa Maria Pérez Capellades, ha analitzat les diferents perspectives sobre l'objecció de consciència expressades per professionals de la salut, estudiants, pacients, familiars i marcs normatius, amb l'objectiu de comprendre millor les motivacions que hi ha darrere d'aquesta decisió en contextos on l'eutanàsia o el suïcidi assistit per morir són legals.

Per fer-ho, el personal investigador va realitzar una revisió sistemàtica qualitativa de quinze estudis publicats principalment entre 2019 i 2023 en països com Canadà, Austràlia, els Estats Units, Espanya i els Països Baixos. Mitjançant una metodologia de metaagregació, l'equip va identificar dues grans categories de motivacions, les de caràcter moral, relacionades amb principis ètics, conviccions morals i creences religioses; i les no morals, vinculades a factors com la percepció de competència professional, el context social o les reaccions emocionals que genera la participació en aquests processos.

"Els resultats mostren que reduir l'objecció de consciència exclusivament a conviccions religioses o ideològiques és una simplificació excessiva. Les decisions dels professionals estan influïdes també per experiències personals, sentiments de responsabilitat, por a l'estigmatització o preocupacions relacionades amb la pràctica clínica" ha explicat Pérez Capellades.

L'estudi conclou que és fonamental diferenciar entre motivacions morals i no morals per comprendre la diversitat de posicionaments existents i facilitar una gestió adequada de les objeccions de consciència dins dels sistemes de salut. Els autors assenyalen que l'existència de protocols i marcs institucionals clars pot contribuir a equilibrar els drets dels professionals sanitaris amb els dels pacients que sol·liciten aquestes prestacions legalment reconegudes.

A més, el personal investigador destaca la necessitat de promoure espais de diàleg ètic i de proporcionar eines que ajudin professionals, pacients i famílies a afrontar situacions complexes relacionades amb el final de la vida. Segons l'estudi, una millor comprensió d'aquest fenomen pot afavorir la presa de decisions informades i contribuir a una atenció més respectuosa amb la pluralitat de valors presents en la societat actual

Aquest treball ha estat finançat per la Diputació de Lleida - La força dels municipis, pels Projectes de Recerca Biomèdica IREP 2024 de l'IRBLleida, per l'Alt Pirineu i Aran (ajut PP10913) i pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats d'Espanya (ajut PID2022-140179OB-I00).

Article: Pérez-Capellades, R., S. Ramos-Pozón, D. Pasten-Araya, and A. Falcó-Pegueroles. 2026. " Conscientious Objection in Euthanasia and Voluntary Assisted Dying From the Perspective of Stakeholders: A Meta-Synthesis." Journal of Clinical Nursing 1-20. https://doi.org/10.1111/jocn.70442.