L’ús de la telemedicina per part de les llevadores durant la pandèmia va possibilitar els cursos de preparació al part i postpart

La implementació de la telemedicina durant la pandèmia COVID-19 va possibilitar mantenir l'atenció a les dones embarassades i al postpart donades les limitacions imposades per assistir al centre de salut. Aquesta situació ha permès establir la importància de l'equip de llevadores en la formació d'estratègies per a l'ús de la telemedicina en format híbrid, en línia i presencial. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi 'Percepcions de llevadores d'atenció primària sobre l'ús de la telemedicina durant la pandèmia COVID-19 a l'Estat espanyol' liderat pel grup de recerca en cures en salut (GRECS) de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida).

"L'ús de la telemedicina va possibilitar l'atenció a l'embaràs i al puerperi, visibilitzant avantatges que permeten plantejar-se noves formes d'atenció i de seguiment que poguessin ser aplicables a altres poblacions vulnerables o amb necessitats especials" ha explicat la primera autora de l'article i investigadora del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida i del grup de recerca GRECS, Mariana Loezar Hernández.

L'estudi es va realitzar a quatre comunitats autònomes (Catalunya, Madrid, les Illes Canàries i Castella i Lleó) entre juliol de 2021 i febrer de 2022. En total es van entrevistar 15 llevadores (13 dones i 2 homes) que van treballar en l'atenció a l'embaràs durant la pandèmia per COVID-19 amb un mínim de dos anys d'experiència. Ha comptat amb la col·laboració de personal del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en Fragilitat i Envelliment saludable (CIBERFES) i el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) de l'Instut de Salut Carlos III, la Universitat Autònoma de Madrid, i l'Institut d'Investigació Sanitària Gregorio Marañon de Madrid.

Malgrat els aspectes positius, l'estudi també conclou aspectes negatius de la telemedicina. Les llevadores van percebre que, malgrat l'adaptació a l'atenció rebuda, la falta de presencialitat va motivar que les dones embarassades se sentissin desateses. Així mateix, van percebre que es va produir un augment de la solitud en les dones tan embarassades com després de l'embaràs, la qual cosa es va sumar a l'angoixa i a la por per la incertesa de la pandèmia. "Les llevadores van haver de desplegar estratègies per a fomentar la cura humanitzada i suplir l'educació parental presencial" ha exposat el personal investigador.

"És crucial tenir en compte a les llevadores tant en la formulació d'estratègies per a l'ús de la telemedicina en format híbrid com en les seves necessitats de formació. Se suggereix la implementació de programes de capacitació en competències digitals tant a nivell de professionals com de la població en general" ha afirmat la professora de la UdL i investigadora, Erica Briones.

La recerca ha sigut possible gràcies al finançament del personal investigador en formació de la Universitat de Lleida JADE PLUS.

Article: M. Loezar-Hernández, E. Briones-Vozmediano, M. Gea-Sánchez et al., Percepciones de matronas de atención primaria sobre el uso de la telemedicina durante la pandemia COVID-19 en España, Enfermería Clínica, https://doi.org/10.1016/j.enfcli.2023.09.002