Controlar els pacients amb traumatisme cranioencefàlic en el domicili des d'una aplicació i fer maniobres de reanimació cardiopulmonar amb drons són algunes de les aplicacions futures

Fa dos anys, l'OMS publicava l'informe Ethics and governance of artificial intelligence for health (ètica i governança de la intel·ligència artificial en l'àmbit de la salut), en el qual reconeixia les grans possibilitats de la intel·ligència artificial per millorar la salut de milions de persones a tot el món, sempre que no s'utilitzés indegudament.

Entre aquestes possibilitats destacava millorar la velocitat i la precisió del diagnòstic i la detecció de malalties, facilitar l'atenció clínica, reforçar la recerca en l'àmbit de la salut i el desenvolupament de medicaments i secundar diverses intervencions de salut pública, com ara la vigilància de la morbiditat, la resposta als brots i la gestió dels sistemes de salut, a més de permetre que els pacients tinguessin més control de la seva pròpia atenció de salut i comprenguessin millor l'evolució de les seves necessitats. Avui, alguns d'aquests usos ja estan en marxa, i hi ha una àrea en la qual els experts preveuen un gran salt endavant: les Urgències dels hospitals.

Com explica Oriol Yuguero, investigador de l'eHealth Center de la UOC, responsable del grup de recerca ERLab, recerca en urgències i emergències de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i cap del Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova (Lleida), la salut digital "ha d'ajudar-nos a optimitzar els recursos que tenim i facilitar l'empoderament dels pacients". Afegeix que l'objectiu és millorar els circuits assistencials i permetre arribar a llocs remots on a vegades les comunicacions són difícils. "Principalment es tracta de guanyar temps i millorar el confort. A més, hi ha cada vegada més programes basats en la intel·ligència artificial que ajuden els pacients a triar el millor recurs per a la seva urgència", assegura.

Aquestes aplicacions ja són en part una realitat. Una mostra d'això és, per exemple, el cas de les urgències a Catalunya. Quan un pacient és atès pel Sistema d'Emergències Mèdiques, es fa un preinforme digital que els metges de l'hospital poden consultar abans que arribi el malalt i, d'aquesta manera, tenir accés a informació de primera mà del moment més agut. "Això millora l'organització de l'equip que atendrà el pacient i ajuda a preparar els recursos que seran necessaris", indica Yuguero.

També ja hi ha aplicacions que permeten fer el seguiment de pacients en el domicili després de l'alta a Urgències, igual que hi ha eines basades en la intel·ligència que ajuden a detectar fragilitat en pacients que acudeixen als serveis d'emergències "i així programar seguiments en el domicili. De fet, en els pròxims anys hi haurà més recursos", afirma.

És el que diuen també les xifres relacionades amb la inversió en salut digital. Segons un informe de la firma d'intel·ligència i assessoria de mercat Mordor Intelligence, la intel·ligència artificial en el mercat de la medicina es va valorar en 4.490,3 milions de dòlars en 2020 i s'espera que arribi als 34.882,58 milions de dòlars en 2026, la qual cosa suposa un creixement del 39,8 % durant el període de pronòstic (2021-2026).

Control des de casa i drons que fan RCP

Entre les noves tecnologies que ja s'estan desenvolupant i s'espera que es posin aviat en marxa es troba una aplicació amb la qual es podria controlar els pacients amb un traumatisme cranioencefàlic (TCE) en el domicili. "A l'IRBLleida, estem treballant en aquesta aplicació, amb la qual esperem evitar l'observació del pacient a Urgències, millorar la seva comoditat i prevenir l'aparició de complicacions com ara el delírium. Si aquesta iniciativa funciona, serà molt important perquè els TCE en gent gran són molt freqüents", explica Yuguero.

Una altra aplicació de les noves tecnologies, exposada per experts en un congrés sobre urgències a Espanya i que s'espera poder desenvolupar per reduir les xifres de mortalitat per parada cardiorespiratòria, són drons amb desfibril·ladors que puguin iniciar maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP) abans que arribi qualsevol recurs humà.

A més, els experts creuen que en els pròxims anys hi haurà un augment important de tecnologies basades en la intel·ligència artificial amb les quals el pacient tindrà accés a molta informació i podrà prendre decisions relacionades amb la seva salut de manera més encertada. Tanmateix, això també comportarà que aquestes aplicacions i tecnologies tinguin molta informació dels pacients, per la qual cosa, en opinió de Yuguero, cal una bona regulació per assegurar l'ús adequat d'aquesta informació i evitar-ne el mal ús.