La càrrega viral de la COVID-19 a l'ingrés en l'UCI determina el pronòstic dels pacients

Una nova recerca revela la importància de la 'tempesta vírica' en pacients crítics amb COVID-19. El treball està publicat a The Lancet Microbe i dut a terme per diversos grups de l'àrea de Malalties Respiratòries del CIBER (CIBERES), demostra que la càrrega viral en sang a l'ingrés en l'UCI és un factor determinant en el pronòstic dels pacients crítics amb COVID-19. ) i de l’àrea de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC) del Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER), consorci adscrit a l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII). Els resultats demostren que la càrrega viral en sang a l'ingrés en l'UCI és un factor determinant en el pronòstic dels pacients crítics amb COVID-19.

Els investigadors CIBER que han liderat l'estudi -pertanyent al projecte CIBERESUCICOVID del Fons *COVID- Instituto de Salud Carlos III- Antoni Torres, Ferrán Barbé, Jesús Bermejo, Anna Motos i Salvador Resino, al costat de Nadia García-Mateo (IBSAL) i David J. Kelvin de la (Dalhousie University Canadà), van observar que com més gran càrrega d'ARN viral en plasma presentaven els pacients amb COVID-19 a l'ingrés en l'UCI, existia un major risc de mortalitat.

El director clínic territorial de malalties respiratòries cròniques, professor de la Universitat de Lleida i responsable del grup Investigació traslacional en medicina respiratoria, Ferrán Barbé, director científic del CIBERES, afirma que serà important "estudiar quin impacte té aquesta tempesta vírica en les conseqüències a llarg termini de la malaltia en els pacients crítics que van sobreviure al virus".

Concretament, es va identificar a un grup de pacients que presentaven una 'tempesta vírica', caracteritzada per l'alliberament massiu d'àcid ribonucleic (ARN) i proteïnes del SARS-CoV-2 en sang, i que, al seu ingrés en UCI, no havien produït suficients anticossos contra la proteïna S del virus, mostrant signes d'una major resposta inflamatòria. Aquest grup representa un terç dels 836 pacients crítics amb COVID-19 d'una cohort reclutada durant el primer any de pandèmia en 23 *UCIs de tot el país. I aquests no sols eren els que presentaven una major taxa de mortalitat (la meitat morien en els primers 90 dies des de l'ingrés), si no que ells també tenien complicacions significatives: el 94% van necessitar ventilació mecànica invasiva, el 41% van sofrir una fallada renal aguda i el 65% van desenvolupar infeccions secundàries.

Per tant, es demostra que els pacients amb COVID-19 que no són capaces de controlar el virus són els que tenen pitjor pronòstic, i que la resposta inflamatòria en aquests pacients està directament relacionada amb la intensitat de la replicació vírica. Es revela que la clau per a prevenir complicacions de la COVID-19 en pacients amb factors de risc radica en el control primerenc del virus, un principi fonamental que podria aplicar-se no sols a futures pandèmies causades per virus emergents, sinó també als virus responsables d'epidèmies estacionals.

Aquí és on resideix el "principal valor de l'estudi", en paraules de Jesús Bermejo, investigador principal del CIBERES pertanyent a l'Institut de Recerca Biomèdica de Salamanca i a l'Hospital Universitari Riu Hortega de Valladolid, que explica: "Ens ajuda a entendre millor quina és la veritable causa primària de la COVID-19 greu, que és la incapacitat d'alguns pacients per a controlar el virus, demostrada pel pas de grans quantitats de material víric a la sang. Aquests són pacients que, per la seva edat avançada o per la presència d'altres malalties com la diabetis, tenen dificultats per a produir anticossos (i immunitat cel·lular probablement) contra el virus".

El projecte, liderat per CIBERES al costat de l'Institut de Recerca Biomèdica de Salamanca, l'Hospital Clínic de Barcelona i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, ha suposat un gran esforç multidisciplinari en el qual han col·laborat més de 80 metges intensivistas i investigadors traslacionales de 23 UCIs de tota Espanya, entre els quals es troben experts del CIBER de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC).

Per a l'estudi s'han utilitzat tecnologies d'última generació finançades per CIBERES i per l’ISCIII, com les plataformes de PCR digital QX200 i de quantificació de biomarcadores SimplePlex.

La vacunació, clau per a reduir la 'tempesta vírica'

Antoni Torres, investigador principal del CIBERES pertanyent al Servei de Pneumologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, afirma que els resultats "demostren la importància de la vacunació, sobretot en els pacients fràgils, així com del tractament primerenc amb antivirals quan aquests pacients s'infecten, amb la finalitat de prevenir que desenvolupin aquesta 'tempesta vírica'". No obstant això, assenyala que hi ha pacients que, per ser *inmunosuprimidos, no responen bé a les vacunes, i que "en ells hem d'implementar estratègies actives de tractament precoç amb antivirals, per a evitar aquesta intensitat

Article: Jesús F Bermejo-Martin, Nadia García-Mateo, Anna Motos, Salvador Resino, Luis Tamayo, Pablo Ryan Murua, Elena Bustamante-Munguira, Elena Gallego Curto, Alejandro Úbeda-Iglesias, María del Carmen de la Torre, Ángel Estella, Sandra Campos-Fernández et al. Effect of viral storm in patients admitted to intensive care units with severe COVID-19 in Spain: a multicentre, prospective, cohort study. The Lancet Microbe. 2023 Apr 25. DOI: https://doi.org/10.1016/S2666-5247(23)00041-1