Una ‘calculadora en línia’ prediu el dany pulmonar a l'alta hospitalària dels malalts crítics de COVID

Aprofundir en l'estudi dels factors predictius de les seqüeles respiratòries en els malalts crítics de COVID-19 i dissenyar una eina per al seu ús clínic ha estat l'objectiu de dos treballs pertanyents a l'estudi CIBERESUCICOVID dirigits per Jessica González, investigadora del CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) en l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), un dels 34 Instituts de Recerca Sanitària (IIS) acreditats per l'Instituto de Salud Carlos III (ISCIII).

En ells, es van determinar les seqüeles respiratòries més comunes en pacients amb síndrome de distrès respiratori i es va elaborar una eina predictiva denominada CIBERESUCICOVID SCORE, que compta amb una calculadora en línia que facilita la pràctica clínica. Per a això, es van usar dades del gran estudi multicèntric CIBERESUCICOVID, finançant per l’ISCIII, que compta amb la participació de més de 50 Unitats de Vigilància intensiva de tota Espanya.

En el primer treball, publicat a Archives of Bronconeumology, els investigadors han determinat que la seqüela respiratòria més característica dels malalts que han patit una síndrome de distrès respiratori de l'adult (SDRA) és la disminució de la capacitat de monòxid de carboni (DLCO) que es tradueix en un menor intercanvi d'oxigen de l'aire ambient cap al torrent sanguini i la seva conseqüent falta d'aire especialment associada a l'exercici físic; una alteració que es manté fins i tot a l'any de l'alta hospitalària.

En aquest cas, es va realitzar un seguiment a 1.327 pacients entre els tres i quatre mesos de l'alta hospitalària i es van estudiar factors predictius de presentar una alteració de moderada a severa de la DLCO. Segons explica la investigadora del CIBERES a l’IRBLleida i facultativa especialista del servei de Pneumologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida Jessica González, "trobem que factors que representen la vulnerabilitat del pacient com són l'edat i patir una malaltia pulmonar crònica, i factors que marquen la severitat de la infecció en la fase aguda, com són el mal renal i la durada de la ventilació mecànica invasiva (VMI) són els que determinen un major risc de presentar una DLCO alterada després de l'alta".

Anàlisi dels casos que van necessitar ventilació mecànica invasiva

Basat en aquests resultats i veient la importància de l'impacte que té la VMI en les seqüeles respiratòries, es va voler investigar quins paràmetres o variables de la VMI estaven implicats en aquesta disminució de moderada a severa de la DLCO després de l'alta hospitalària, dades que es van publicar en la revista líder de vigilància intensiva, Intensive Care Medicine.

Per a això es va analitzar aquesta vegada únicament els pacients que van requerir ventilació mecànica invasiva de l'estudi CIBERESUCICOVID. Es van avaluar un total de 861 pacients i es va observar un efecte deleteri sobre la DLCO de l'edat, el retard de la intubació i la durada d'aquesta, així com paràmetres ventilatoris com la driving pressure.

A més, es va observar un efecte beneficiós sobre la DLCO de l'ús de la posició pron i de les maniobres de reclutament pulmonar durant la intubació. Amb totes aquestes variables es va construir un nomograma amb capacitat predictiva de la DLCO durant el seguiment i es va titular com el CIBERESUCICOVID SCORE. Per a facilitar l'ús en la pràctica clínica habitual a més es va elaborar una calculadora en línia (https://trrm.shinyapps.io/ciberesuciscore/).

Tal com indica el cap de grup del CIBERES a l’IRBLLeida, Ferrán Barbé, "aquestes troballes són molt importants per a realitzar un seguiment eficient d'aquests malalts crítics, ja que és la primera vegada que es compta amb una eina clínica (CIBERESUCICOVID SCORE) que prediu el mal pulmonar a l'alta hospitalària i que ens selecciona als malalts que presentin major probabilitat de mal pulmonar i hagin de ser seguits en les unitats respiratòries post-COVID".

Enllaç als articles:

1. Key Factors Associated With Pulmonary Sequelae in the Follow-Up of Critically Ill COVID-19 Patients: Jessica González, Jordi de Batlle, Iván D. Benítez, Gerard Torres, Sally Santisteve, Adriano D.S. Targa, et al, on behalf of the CIBERESUCICOVID Project. DOI: 10.1016/j.arbres.2022.12.017
2. Driving pressure and adjunctive therapies in pulmonary sequelae of Covid-19 patients under invasive ventilation: Jessica González, Iván D. Benítez, Anna Motos, Antoni Torres, Ferran Barbé, on behalf of the CIBERESUCICOVID Group. DOI :10.1007/s00134-022-06951-3

Sobre el Fons COVID ISCIII

L'estudi CIBERESUCICOVID és possible gràcies a l'ajuda que el CIBER va rebre del Fons COVID-19 i que va ser concedida per l'Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) per a donar suport a projectes de recerca que milloraran l'abordatge clínic del COVID-19. Aquestes ajudes estan dirigides a impulsar propostes "que permetin una implementació i posada en marxa immediata en el Sistema Nacional de Salut, amb resultats concrets, primerencs i aplicables a la situació actual d'urgència generada per l'impacte d'aquesta pandèmia", segons recull la convocatòria del ISCIII (https://www.ciberes.org/sala-de-prensa/ciberesucicovid)

Sobre el CIBERES

El Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) és un consorci dependent de l'Instituto de Salud Carlos III (Ministeri de Ciència i Innovació) i cofinançat amb fons FEDER.

El CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) té com a finalitat fomentar i facilitar la recerca de les malalties respiratòries per mitjà de la recerca d'excel·lència i la seva translació ràpida i segura a la pràctica clínica. Creat el 2007, el CIBERES reuneix actualment a prop de 400 investigadors de 13 comunitats autònomes que treballen conjuntament en 4 Programes Científics, que integren les següents línies de recerca: càncer de pulmó, apnees del son, fibrosi pulmonar, hipertensió pulmonar, asma, lesió pulmonar aguda, tuberculosi, pneumònies, Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC), noves dianes terapèutiques i COVID-19.