Identifiquen una diana terapèutica per al tractament de càncer d'endometri amb mutacions en el gen ARID1A

Una recerca liderada pel el grup de recerca de Patologia oncològica de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), la Universitat de Lleida (UdL) i el departament d'Anatomia Patològica de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV) ha identificat una potencial diana terapèutica per al tractament del càncer d'endometri que es diagnostica en estadis avançats i que presenta mutacions en el gen ARID1A. En concret, la recerca, publicada en la revista Molecular Oncology, ha identificat que la sobre-expressió de la proteïna HDAC6 observada en aquest tipus de càncers, confereix a les cèl·lules tumorals una major agressivitat però alhora una major sensibilitat a determinats fàrmacs. Aquesta última característica permetrà poder fer tractaments personalitzats, de segona línia (tractament que es realitza després del tractament inicial, perquè aquest no ha funcionat correctament o no es toleren els efectes secundaris), més eficaços per aquestes pacients.

El càncer d'endometri és un dels càncers ginecològics més freqüents i representa el sisè tipus de càncer més comú en les dones de països industrialitzats. Aquest tipus de càncer afecta a l'endometri (capa de cèl·lules que recobreix internament l'úter) de dones que generalment inicien, o es troben, en la menopausa. No es tracta del càncer més mortal, ni és tampoc el més temut, ja que un dels signes inicials que el delaten és el sagnat vaginal no menstrual que produeix, cosa que, usualment provoca una ràpida consulta al ginecòleg. Habitualment, quan es detecta en fases inicials, aquest tipus de càncer te tractament curatiu. Malauradament però, entre el 15-20% dels càncers d'endometri son diagnosticats en estats avançats de la malaltia, quan les cèl·lules tumorals s'obren pas cap al teixit que contacta amb l'endometri, l'envaeixen i metastatitzen cap a la cavitat abdominal. En aquests casos, per desgracia, el pronòstic per a la pacient no és tant favorable.

El grup de recerca de Patologia oncològica de l'IRBLleida ha detectat que en aquest procés d'invasió un percentatge elevat de càncers d'endometri presenten mutacions en el gen ARID1A, fet que confereix a les cèl·lules tumorals una major agressivitat i per tant, pitjor pronòstic per a les pacients. A més a més, el personal investigador ha identificat que aquesta major agressivitat és deguda al fet que aquests tumors expressen una major quantitat de la proteïna HDAC6. Així mateix, la recerca ha provat que els tractaments contra la proteïna HDAC6 són més efectius en aquests tipus tumors que presenten mutacions en el gen ARID1A. La investigació s'ha portat a terme emprant models tumorals in vitro (amb cèl·lules en un laboratori), models in vivo (models murins) i mostres de pacients.

"Aquestes troballes posen en relleu la importància de ARID1A en la disseminació de les cèl·lules tumorals en el cas del càncer d'endometri, i, per tant, poden contribuir a determinar l'actitud i el tractament a seguir de les pacients amb carcinoma d'endometri en estadis avançats i que presentin mutacions en aquest gen", ha explicat la investigadora en formació i primera autora del treball, Cristina Megino Luque. "A més a més, la idea és que, tot aquest coneixement pugui contribuir a generar noves eines per al bloqueig del procés d'invasió i metàstasi en el càncer d'endometri, però també per altres tipus de tumors" ha explicat la investigadora principal del grup de Patologia oncològica de l'IRBLleida i professora de la UdL, Nuria Eritja Sánchez.

Aquesta recerca també ha comptat amb la col·laboració de personal investigador del grup de Mecanismes Moleculars i Teràpia Experimental en Oncologia de l'Institut de recerca biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i personal del Centro de Investigación Biomédica en Cáncer en Red de l'Instituto de Salud Carlos III.

La recerca liderada per la investigadora, Nuria Eritja, i el cap de servei d'Anatomia Patològica de l'HUAV, investigador principal del grup de Patologia oncològica del IRBLleida i professor de la UdL, Xavier Matias-Guiu Guia, ha sigut possible gràcies a l'Institut de Salud Carlos III (ISCIII) i el Centro de Investigación Biomédica en Cáncer en Red (CIBERONC) a través dels projectes PI20/00502, CP19/00025 i CB16/12/00231 (Cofinançats per el Fons Europeo de Desenvolupament Regional (FEDER) "una forma de hacer Europa" i FSE "Invirtiendo en tu futuro").