Activen una proteïna clau per completar el procés de mort per apoptosi en cèl·lules de glioblastoma

La recerca, amb participació de l'IRBLleida, obre una nova línia d’investigació a l’hora de desenvolupar nous tractaments per aquest tipus de càncer

Un equip de recerca coordinat des de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la participació de la professora de la Universitat de Lleida i responsable del grup de recerca Unitat de Farmacologia de l’IRBLleida, Judit Ribas, descriu com una substància anomenada gossipol permet que les cèl·lules de glioblastoma, un tipus de càncer cerebral incurable, puguin ser eliminades per apoptosi. La recerca obre una nova línia d'investigació a l'hora de desenvolupar nous tractaments per aquest tipus de càncer.

L'apoptosi és el mecanisme pel qual les cèl·lules defectuoses del cos promouen la seva pròpia mort per protegir l'organisme. Es tracta d'un procés complex, amb moltes etapes, en què les diferents parts de la cèl·lula es van degradant. En les cèl·lules de glioblastoma, però, malgrat que l'apoptosi comença, s'atura en una de les etapes, permetent que la cèl·lula pugui sobreviure.

En un treball anterior, els investigadors ja havien demostrat que les cèl·lules de glioblastoma tenen nivells massa baixos de DFF40/CAD, una proteïna que, durant l'apoptosi, organitza el trencament del nucli de la cèl·lula. Aquesta mancança fa que la fase de fragmentació nuclear no es completi i la cèl·lula pugui recuperar-se.

En aquest article, publicat a la revista Cancers i coordinat pel Dr. Víctor J. Yuste, professor del Departament de Bioquímica y Biologia Molecular a la Facultat de Medicina de la UAB i investigador de l'Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB), els investigadors han administrat a les cèl·lules tumorals una substància derivada de la planta del cotó, el gossipol, que potencia l'activitat de DFF40/CAD. El resultat és que, en les cèl·lules tractades, el procés de fragmentació es completa i la cèl·lula mor.

"Hem vist que, al contrari d'altres fàrmacs, el gossipol permet que la DFF40/CAD es mantingui al nucli cel·lular durant més temps, promovent la seva fragmentació. Amb el nostre estudi demostrem que compostos com el gossipol poden empènyer les cèl·lules de glioblastoma fins a un punt de no retorn després d'engegar el procés de mort cel·lular sense necessitat de modificar-les genèticament", explica la Dra. Laura Martínez-Escardó, investigadora del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB i primera autora del treball.

"Promoure que l'apoptosi finalitzi adequadament en les cèl·lules tumorals dels pacients podria ser una bona estratègia terapèutica per tractar el glioblastoma. Les troballes presentades són prometedores i ens animen a continuar investigant", exposa el Dr. Yuste. "Els nous resultats ens ajuden a comprendre millor la biologia d'aquest tumor tan agressiu i ens poden proporcionar noves eines per al desenvolupament d'estratègies més eficaces. Això és especialment interessant perquè actualment no hi ha cap cura per a aquesta malaltia", conclou.

Aquest estudi és el resultat d'una estreta col·laboració entre la recerca bàsica i la clínica. El Dr. Víctor J. Yuste ha liderat un equip multidisciplinari d'investigadors bàsics, neuro-oncòlegs, patòlegs i neurocirurgians, de la UAB, de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB)-Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i del Institut de Recerca de Biomèdica de Lleida (IRBLleida). Aquesta recerca ha estat finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació, i cofinançada amb fons FEDER "una manera de fer Europa".

Article de referència:
Martínez-Escardó L, Alemany M, Sánchez-Osuna M, Sánchez-Chardi A, Roig-Martínez M, Suárez-García S, Ruiz-Molina D, Vidal N, Plans G, Majós C, Ribas J, Baltrons MA, Bayascas JR, Barcia C, Bruna J, Yuste VJ. Gossypol Treatment Restores Insufficient Apoptotic Function of DFF40/CAD in Human Glioblastoma Cells Cancers. 2021; 13(21):5579. https://doi.org/10.3390/cancers13215579

Text: Comunicació Universitat Autònoma de Barcelona

El grup de recerca Unitat de Farmacologia