La UdL lidera el major projecte de recerca sobre pandèmies i educació científica de la convocatòria PANDÈMIES 2020

La Universitat de Lleida (UdL) lidera el major projecte de recerca finançat a Catalunya en la convocatòria PANDÈMIES 2020 de l'AGAUR. La iniciativa IlerCOVID. Educació i comunicació amb base científica per a combatre la COVID-19 i futures pandèmies és l'única de les 35 acceptades que ha obtingut el màxim finançament: 350.000 euros. El projecte encapçalat per l'investigador ICREA de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL i investigador principal del grup de recerca de Biotecnologia Vegetal Aplicada de la UdL-Agrotecnio, Paul Christou, es durà a terme durant divuit mesos a la comarca del Segrià.

"IlerCOVID és una proposta multidisciplinària que combina la intel·ligència artificial, la biotecnologia, la medicina, la infermeria, l'educació i la comunicació per a fer front a les pandèmies actuals i futures utilitzant evidències basades en la ciència", ha explicat Christou. El projecte -on participaran investigadores i investigadors de diferents departaments de la UdL i els centres CERCA Agrotecnio-UdL i IRBLleida- generarà dades i recursos científics per explicar els conceptes centrals de les pandèmies actuals i futures a la població dels 38 municipis del Segrià de manera senzilla i participativa. A través de xerrades, tallers pràctics i taules rodones, "involucraran la ciutadania en la presa de decisions sobre salut amb una visió crítica basada en l'evidència", ha afegit

El projecte s'estructura en diferents àrees que aborden aspectes científics, activitats de comunicació i d'educació. En primer lloc, utilitzaran eines d'intel·ligència artificial per fer models amb dades de pandèmies i desenvoluparan una interfície que faciliti tant monitorar l'evolució d'una malaltia com la presa de decisions. "Ho posarem a disposició de professionals de la política, la medicina i l'epidemiologia perquè puguin basar les seues decisions en dades reals", han confirmat un dels responsables d'aquest àmbit del projecte, el professor de la UdL Rui Alves, que treballarà en aquest àmbit amb el també professor Carlos Ansótegui.

Així mateix, Teresa Capell (UdL-Agrotecnio) i Manuel Portero (UdL-IRBLleida) han explicat que el projecte també inclou el desenvolupament de components candidats per a una vacuna contra la COVID-19 en plantes d'arròs, així com la caracterització de les deficiències neurològiques a llarg termini entre les persones que han passat la malaltia. Capell ha avançat que convidaran població del Segrià de totes les edats a participar en experiments pràctics de laboratori.

En aquest sentit, treballaran amb una varietat transgènica d'arròs del Delta de l'Ebre. En primer lloc, per intentar produir una molècula que es pogués utilitzar com a vacuna de la COVID-19. "Tot i que les vacunes ja estan desenvolupades, el nostre procediment permet abaratir costos i podria ser una solució per als països del Tercer món", ha puntualitzat Capell. També treballaran amb les expressions de la proteïna S i el receptor RBD per tal de desenvolupar un prototip de kit de detecció d'anticossos de COVID-19 senzill i barat, alineat amb el concepte de "ciència ciutadana" en què es basa IlerCOVID.

Finalment, el professor de la UdL, Manel Ibañez, la degana de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia de la UdL, Judit Roca, i la responsable de Comunicació d'Agrotecnio, Sofía Sánchez, organitzaran xerrades en els municipis del Segrià que versaran sobre conceptes científics bàsics relacionats amb la COVID-19. A més, desenvoluparan un museu virtual que explicarà visualment les pandèmies a través de la història. "Davant l'auge de la desinformació en les xarxes socials i els moviments negacionistes, veiem la necessitat de posar-nos al servei de la informació per a desmentir notícies falses que poden desencadenar riscos reals per a la salut", ha conclòs Christou.

El projecte IlerCOVID, que arrenca aquest mes de juny, compta fins ara amb la implicació de la Cambra de Comerç i el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Lleida. Els responsables preveuen sumar al projecte l'Ajuntament de Lleida, la Diputació, el consell comarcal del Segrià i altres ens del territori.

Text: Comunicació Agrotecnio / Premsa UdL